Tipus de matèries i no-matèries
Aquí hi trobareu els diferents tipus de matèries disponibles: els oficials que marca la normativa actual i els que marquen les normatives anteriors.
Índex:
— Veure els tipus de matèries
— Descripció dels tipus de matèries
VEURE ELS TIPUS DE MATÈRIES
1. Des del bloc Administració, entreu al mòdul Acadèmic.
2. Aneu a la pestanya Matèries i grups i cliqueu, a la dreta, Tipus de matèries.
Anireu a la pantalla on veureu els tipus de matèries que hi ha creats.
DESCRIPCIÓ DELS TIPUS DE MATÈRIES
L’ordre del tipus de matèries que es llisten a continuació és també l’ordre amb el qual sortiran als butlletins de notes.
1) MATÈRIES COMUNES. S'utilitzaran majoritàriament als cursos de secundària (ESO, Batxillerat, Cicles, No reglats, etc.).
— Matèries Comunes – comuna: per defecte, per qualsevol matèria comuna de secundària.
— Matèries Comunes – nivells o Matèries Comunes - 4t grup: per aquelles matèries comunes els alumnes de les quals es reparteixen en grups (flexibles o desdoblaments) que poden variar a mig curs. Això permetrà que els professors puguin assignar els alumnes d’un grup a un altre segons la seva evolució.
— Matèries Comunes – itinerari: per a matèries d’itinerari de 4t d’ESO. Només s’utilitzen a Catalunya.
— Matèries Comunes – d’opció: per a matèries d’opció pròpies de 4t d’ESO. S'utilitzen a totes les comunitats excepte Catalunya.
— Matèries Comunes – pràctiques empresa: per a matèries relacionades amb les pràctiques d’empresa. Si modifiqueu el tipus heu de mantenir activat Pràctiques d’empresa.
— Matèries Comunes – 1a llengua estrangera: s’utilitza per identificar quina és la primera llengua estrangera a Batxillerat. És un tipus propi de les Illes Balears.
— Matèries Comunes – Matemàtiques A: s’utilitza per identificar quina és la matèria Matemàtiques a Batxillerat. És un tipus propi de les Illes Balears.
— Matèries Comunes – Matemàtiques B: s’utilitza per identificar quina és la matèria de Matemàtiques aplicades a les ciències socials a Batxillerat. És un tipus propi de les Illes Balears.
— Matèries Comunes – Religió: s'utilitza per a matèries relacionades amb la religió. Pertany a matèries comunes però no fa mitjana amb la resta de matèries comunes-comuna.
| Cal assegurar-se que a ESO i Batxillerat la matèria Religió sigui del tipus Comunes - religió, així no farà mitjana a la nota final. Per a Infantil i Primària la matèria de Religió serà del tipus Àrees curriculars - curricular. |
2) MATÈRIES DE MODALITAT. S'utilitzaran majoritàriament als cursos de Batxillerat i permetran relacionar les matèries amb la seva modalitat.
— Matèries de Modalitat - de modalitat: per a matèries de modalitat sense relacionar-les amb una modalitat concreta.
— Matèries de Modalitat - opcional de modalitat: per a matèries de modalitat que els alumnes puguin escollir com a opció.
— Matèries de Modalitat - de modalitat CCSS: per a matèries de modalitat de ciències socials.
— Matèries de Modalitat - de modalitat Humanitats: per a matèries de modalitat d’humanitats.
— Matèries de Modalitat - de modalitat Científic: per a matèries de modalitat de ciències.
— Matèries de Modalitat - de modalitat Tecnològic: per a matèries de modalitat de tecnologia.
— Matèries de Modalitat - de modalitat Humanitats i CCSS: per a matèries de modalitat d’humanitats i ciències socials.
— Matèries de Modalitat - de modalitat Científic i Tecnològic: per a matèries de modalitat científica i tecnològica.
3) MATÈRIES OPTATIVES. S'utilitzaran majoritàriament als cursos de secundària (ESO, Batxillerat, Cicles, No reglats, etc.). Per tal que les mitjanes de curs a ESO siguin correctes és important configurar-les correctament.
— Matèries Optatives – optativa: per defecte, per a qualsevol matèria optativa de secundària.
— Matèries Optatives – nivells: per a aquelles matèries comunes els alumnes de les quals es reparteixen en grups (flexibles o desdoblaments) que poden variar a mig curs. Això permetrà que els professors puguin assignar els alumnes d’un grup a un altre segons la seva evolució.
— Matèries Optatives – desdoblament: per a matèries optatives per a grups desdoblats en què els alumnes no canvien de grup durant tot el curs.
— Matèries Optatives - Activitats alternatives a la Religió: per a matèries alternatives a la religió.
— Matèries Optatives - Projecte de recerca: per a la matèria del Projecte de recerca de 4t d’ESO.
— Matèries Optatives – 2a llengua estrangera: s’utilitza per a identificar quina és la primera llengua estrangera a Batxillerat. És un tipus propi de les Illes Balears.
|
Recordeu que el Treball de Síntesi (1r, 2n i 3r d'ESO) i el Treball de Recerca (Batxillerat) no s’ha de crear com una matèria. El Projecte de Recerca de 4t d’ESO ha de ser una matèria tipus Optatives - Projecte de recerca. |
4) CRÈDITS COMPLEMENTARIS. S'utilitzaran majoritàriament als cursos de secundària (ESO, Batxillerat, Cicles, No reglats, etc.).
— Crèdits Complementaris - crèdit complementari: per a matèries complementàries a partir de secundària.
— Crèdits Complementaris - crèdit complementari (semestral): per a matèries complementàries semestrals a partir de secundària.
5) ÀREES CURRICULARS. S'utilitzaran majoritàriament als cursos d'Infantil i Primària.
— Àrees curriculars – curricular: per defecte, per a qualsevol matèria o àrea curricular d'Infantil i Primària (LOE).
— Àrees curriculars - desdoblament de curs: per a aquelles matèries curriculars els alumnes de les quals es reparteixen en grups (flexibles o desdoblaments) que poden variar a mig curs. Això permetrà que els professors puguin assignar els alumnes d’un grup a un altre segons la seva evolució.
6) ÀREES TRONCALS
— Àrees curriculars – troncals: tipus de matèria destinat a la identificació de les matèries troncals que marca el currículum de Primària (LOMCE).
— Àrees troncals - desdoblament de curs: per a aquelles matèries troncals en les quals els alumnes es reparteixin en grups (flexibles o desdoblaments) que poden variar a mig curs. Això permetrà que els professors puguin canviar els alumnes d’un grup a un altre segons la seva evolució.
7) ÀREES ESPECÍFIQUES
— Àrees curriculars – específica: tipus de matèria destinat a la identificació de les matèries específiques que marca el currículum de Primària (LOMCE).
8) ÀREES DE LLIURE CONFIGURACIÓ AUTOMÀTICA
— Àrees curriculars – lliure configuració: tipus de matèria destinat a la identificació de les matèries de lliure configuració autonòmica que l’escola decideixi impartir d’acord amb la normativa de la seva comunitat (LOMCE).
9) ÀREES COMPLEMENTÀRIES. S'utilitzaran majoritàriament als cursos d'Infantil i Primària.
— Àrees complementàries – complementària: per defecte, per a qualsevol matèria o àrea complementària d'Infantil i Primària. En principi, no s’avaluen amb nota i per això cal configurar el tipus de matèria a començament de curs, abans d’entrar cap nota.
10) ALTRES
— Altres - No-matèria: s'utilitzaran per a matèries que només serveixen per emplenar l’horari dels mestres i els alumnes però no tenen continguts ni s'avaluen. Sobretot es fa servir per matèries d’Infantil com per exemple «Bon dia», «Rentar-nos les mans», «Dormir», etc. El professor assignat a cada No-matèria pot fer una tramesa massiva o crear un esdeveniment de calendari i compartir-lo amb tots els alumnes.
Cal tenir en compte que:
- No es pot passar llista.
- No es poden entrar els continguts ni les programacions.
- No es poden avaluar.
- No surt al bloc Matèries del professor ni a Les meves matèries dels alumnes.
| A l'hora de calcular les mitjanes d'un alumne que estigui en el Programa de millores de l'aprenentatge i rendiment (PMAR), no es tindran en compte aquelles matèries que suspengués abans de començar el PMAR i que pertanyin als àmbits del programa. |
